ASSUMPTES DE FAMÍLIA
La dreta económica, política i mediàtica espanyola s'ha propossat substituir Marbella per Mallorca a l'hora de perpetrar les seves tupinades a costa de l'especulació urbanística. Molts dels líders conservadors actuals varen fer una fortuna a l'ombra de Jesús Gil, quan aquest empresari populista governava des de l'alcaldia aquella ciutat malaguenya. Necesitat com estava Gil de poder actuar impunement, molts de polítics del PP, directius de El Mundo i de la Cope, ho defensaven de tots els litigis i denuncies per corrupció, a canvi d'obsequis de xalets, encara que estassin construits en sól públic o de llicències per a construir i especular en aquell municipi.
La mort de Gil i els canvis en l'administració municipal marbellí va obligar a aquell grapat de polítics, empresaris i líders mediàtics de la dreta, a buscar una alternativa a la localitat malaguenya per continuar amb les seves activitats. Va ser llavors quan possaren els seus ulls sobre Mallorca. Quan varen voler desembarcar en aquesta illa de la Mediterrànea l'any 1999 es varen trobar amb la sorpresa que, per primer cop des de que Balears s'havia dotat de l'estatut d'autonomia en el 1983, el PP no governava en aquesta comunitat.
El candidat conservador, Jaume Matas, va ser derrotat a les urnes. I un socialista, Francesc Antich, estava al capdavant d'un executiu de Pacte de Progrés, en el qual estaven integrats el PSIB-PSOE, PSM, EU-Els Verds i els regionalistes d'UM. L'actual situació no era la més idónea per establir-se aquí i varen haver d'ajornar la seva arribada.
Aquesta adversitat però no va ser tant greu, ja que el PP de la mà de José María Aznar governava des de 1996 l'estat espanyol i tot aquell allau d'empresaris, polítics i periodistes que havien expoliat Marbella es varen poder refugiar a Madrid i beneficiar-se de les adjudicacions i concesions estatals. Aznar, a més a més, va voler recuperar per a la política activa al derrotat Matas i el va fer ministre. Durant la seva estada a la capital de l'Estat, Jaume Matas, es va comprometre amb els exiliats marbellis a ser tan permisius com ho va ser Jesús Gil, si li prestaven el seu ajut a una campanya de desprestigi contra "aquells rojos" que manaven a Balears i que l'havien fet fora del Consolat de la Mar (seu de l'executiu autonòmic).
Pedrojota Ramírez, Federico Jiménez Losantos, Florentino Pérez, Eduardo Zaplana i Angel Acebes, entre molts d'altres, s'afanyaren a donar suport a Jaume Matas, per des de l'exterior de les Illes menyspreuar a les autoritats autonómiques balears. A l'interior d'aquesta feina bruta es dedicaven hotelers, constructors i el caciquisme local. Tanta campanya brutal contra el Pacte de Progrés va obtenir el seu resultat en els comicis de 2003, quan Jaume Matas, de nou al capdavant de la candidatura del PP va recuperar el Govern balear.
El primer any de la segona etapa de Jaume Matas com a president de Balears tot va transcórrer sense cap mena de sotrac. Però, quan el 14 de març de 2004, el PP va perdre les eleccions estatals, aquells que havien donat suport a Matas en la seva campanya contra el Govern anterior presidit per el socialista Francesc Antich, consideraren que havia arribat l'hora de cobrar.
Només hi havia un problema, Jaume Matas, els havia ocultat que a Balears hi havia un poder ocult, fosc de "Sa Nostra Cosa" controlat per el caciquisme local, una barreja d'ex contrabandistes i estraperlistes reconvertis en financers, urbanitzadors,hotelers i empresaris mediàtics, amb els terratinents pseudoaristócrates, els quals no permetrien compartir el pastis amb nou vinguts i que serien capaços, si aixó fos necessari a apel·lar als sentiments més nacionalistes d'una part de la societat per fer front a una possible invasió vinguda de fora.
El primer, en saber el qui s'hi jugava va ser Pedrojota Ramírez. El director de El Mundo te una vivenda en la Costa del Pins, en el llevant mallorquí, amb una piscina construida en terreny públic. El periodista pretenia obtenir el privilegi de que se li legalitzés aquesta irregularitat. Un dels més destacats membres de "Sa Nostra Cosa" l'ex estraperlista reconverit en empresari periodístic Pere Serra, va veure en aquest fet la seva oportunitat de donar un avis al nou vingut i de pas advertir a Matas que no volia aquest tipus de competència per aquí.
Des dels mitjans de comunicació que controla Serra, els diaris Ultima Hora i Balears, l'emissora Ultima Hora-Punto Ràdio i la cadena de televisió local M-7, va engegar una campanya per denunciar la situació d'ilegalitat de la piscina de Pedrojota Ramírez en la seva casa de Mallorca.
Coincidint amb aquesta primera demostració de força entre el poder local i el vingut de fora es va obir una nova crisi. Serra tenia interesos en una promoció urbanística en el municipi turístic de Calvià, des de 2003 Governat per el PP. Aquell lloc també va ser escollit per una societat relacionada amb Eduardo Zaplana, el qual s'havia associat amb un destacat membre de "Sa Nostra Cosa" el banquer i urbanitzador, Miquel Nigorra. Les noves autoritats municipals calvianeres es decantaren per l'opció de Nigorra.
L'estrategia dels madrilenys començava a donar els seus fruits. Dos dels màxims representants del caciquisme local estaven enfrontats i un d'ells, Nigorra havia abandonat "Sa Nostra Cosa" per aliar-se amb el nou poder arribat de la península. Serra, va incrementar llavors la seva pressió sobre el PP. Des del Govern llançaren però un missil a la base de flotació de Serra filtrant a El Mundo tots els privilegis del que ha gaudit i gaudeix l'empresari mediàtic mallorquí, entre d'ells el de la gestió en solitari del museu públic de Es Baluard, allò on fa i desfà sense cap mena de control.
L'executiu de Jaume Matas ha volgut deixar clar a favor d'aquí està en aquest assumpte i gent fins ara intocable com l'ex contrabandista i beneficiari del monopoli dels pinsos i farines per animals, Fontanet, li han començat a cercar les puces i a ser objecte d'una certa persecució.
A constructors i hotelers, els altres destacats membres de "Sa Nostra Cosa" no li han passades desapercebudes les preferències de Jaume Matas, i mentres els primers cerquen aliances amb els empresaris del sector del grup d'afavorits per el president balear, entre d'ells Florentino Pérez; els segons han començat a vendre els seus establiments a Mallorca i ha incrementar les seves inversions en el Carib.
Serra, amb la por al cor davant el temor de perdre els privilegis que passarien a ser detentats per els nou vinguts, intenta buscar suports en una estranya barreja que va des de l'esquerra convencional PSIB-PSOE, Esquerra Unida, Els Verds, als independentistes del Lobby per la Independència, ERC, als nacionalistes del PSM, regionalistes d'Unió Mallorquina i amb l'extrema dreta representada per ASI.
El PP, per la seva banda està aplicant l'estratégia de Mussolini quan va declarar la guerra a la màfia siciliana amb l'intenció de substituïr el poder dels gansters per el dels feixistes. El darrer, per ara episodi d'aquesta guerra de famílies, s'ha pogut observar en les recents eleccions a la presidència de la Caixa d'Estalvis de Balears "Sa Nostra" que varen ser suspeses per la intervenció directe de Jaume Matas, que va obligar a la retirada dels tres candidats que se presentaven al càrrec, per designar a dit a Fernando Alzamora, l'home que va estar apunt de dur a la fallida a l'entitat per la seva participació en el negoci del cementiri privat de Bon Sosec; les malifetes de la immobiliària de la caixa d'estalvis "Alcazar" o en la compra irregular del solar de Son Fuster en el qual es va construir la nova seu central de "Sa Nostra".
Al darrera d'aquesta intervenció del Govern en la caixa d'estalvis de Balears, s'amaga la intenció de Matas i del grup d'empresaris i polítics que feren fortuna a Marbella, de designar d'aqui a un any president de l'entitat a l'actual conseller d'economia autonòmic, Lluis Ramis d'Ayreflor, per tal que sigui ell el que inicii les gestions per una fussió de "Sa Nostra" amb alguna caixa valenciana...Un vell somni de Zaplana que sempre ha volgut fer front a la Caixa catalana amb una aliança de les caixes balears i valencianes.
Els terratinents pseudoaristócrates de "Sa Nostra Cosa" ja han plantat cara a la pretensió de Matas respecte a la caixa d'estalvis balear. Alguns d'ells que malgrat compartir el poder fosc i ocult amb Pere Serra no han amagat mai la repugnància que senten per ell, no els queda més remei que refermar l'aliança amb l'empresari periodístic per tal de plantar batalla als exiliats de Marbella que han desembarcat a Mallorca de la mà del PP i de Jaume Matas.
Esper que aquest breu resum us ajudi a entendre la realitat actual de Mallorca. En properes edicions vos aportaré noves dades sobre l'actualitat d'aquesta illa de la mediterrànea occidental.
